Poder i seducció
Amb aquesta exposició d'escultures seleccionades del MEAM, acompanyades per parts del llibret de l'òpera, ens endinsen en aquesta subtilesa femenina de la seducció com a arma de poder.
Gran Teatre del Liceu
Del 3 al 23 de desembre 2018
Els assistents a les funcions podran visitar-la abans de l'inici de la funció i durant l'entreacte.
Comissionat de l'exposició a càrrec de Rosa Ferrer Auxán.
Fa milers d'anys, el poder s'obtenia per la violència física i la força bruta; el més fort tenia el control sense cap subtilesa. Els "dèbils" necessitaven buscar altres camins per obtenir part del poder i el varen trobar.
Avui en dia hem arribat al punt àlgid en l'evolució del poder a través de les relacions humanes. Actualment l'èxit passa pel camí de la persuasió, la fascinació, l'atracció i la SEDUCCIÓ.
La seducció és part integral de la nostra vida i la veiem reflectida en l'àrea política, social i sexual. La seducció és un joc psicològic, no de bellesa, que qualsevol persona pot arribar a dominar.
La història ens parla de grans líders seductors; Gandhi o la Mare Teresa de Calcuta són exemples de com el poder de la seducció, la capacitat per atraure, influir i fascinar, es pot utilitzar per fins nobles i pacífics. El cas contrari el tenim amb figures com Napoleó o Hitler, personatges indubtablement seductors però amb finalitats egoistament negatives.
Aquesta estratègia de la seducció, que també trobem al món de la ficció per aconseguir el que un desitja, en l'òpera L'italiana in Algeri de Rossini la personalitza Isabella. Ella utilitzarà la seducció per aconseguir, persuadir, obtenir, assolir el que pretén; incitar amb promeses i enganys pel seu benefici.
