El MEAM (Museu Europeu d´Art Modern, Barcelona) organitzà entre els mesos d’abril i juny del 2013 una gran exposició que, sota el títol UNSEGLE D'ESCULTURA CATALANA, proposava una mirada integradora i completa a l’escultura produïda durant el segle XX a casa nostra, sempre sota el prisma de la figuració.
Per primera vegada s’ofereix al públic l’oportunitat de poder veure aplegats en una sola exposició, àmplia i suggerent, els autors més destacats de la història de l’escultura feta a Catalunya, des de mitjans del segle XIX fins als nostres dies. Es tracta, doncs, d’una mostra singular, sense precedents en la seva ambició historicista, i que donarà l’oportunitat a la gent de conèixer una part important del passat i present artístic catalans. Juntament a noms d’escultors que de ben segur resultaran familiars, d’altres no ho seran tant; i el mateix podríem dir de les seves creacions. Així doncs, aquesta mostra es convertirà en una experiència única de descobriments continus, amb l’afegit de què la majoria de peces pertanyen a col·leccions particulars i, per això, no accessibles al públic en general.
El MEAM editarà un catàleg d’unes 300 pàgines, amb pròleg del Dr. Jorge Egea i la reproducció de totes les obres exposades. També té prevista la reedició en versió digital del llibre Un segle d’escultura catalana, de José Manuel Infiesta, ampliat i actualitzat pels Historiadors de l’art Juan C. Bejarano i la Dra. Cristina Rodríguez Samaniego.
L’exposició ha estat possible gracies als fons provinents de diverses col·leccions privades, com ara la Fundació de les Arts i els Artistes (Barcelona), la col·lecció Lluís Bassat (Barcelona), la Fundació Capa (Madrid), la Fundació Antoni Casamor (Navata), i el Museu del Modernisme (Barcelona); de museus, com el Museu Comarcal de la Garrotxa (Olot), el Museu Deu Font (Vendrell), el Museu Apel·les Fenosa (Vendrell), Museu Frederic Marés (Barcelona), Museu de l’Empordà (Figueres), Museu d’Art Modern (Tarragona); d’entitats com la Confraria de Pescadors (Vilanova i La Geltrú); així com de galeristes i col·leccionistes particulars, com Àgueda Romanyà, Josep Blanch, Joaquim Soler i Jacqueline Elmke, Carlos Campillo, Javier Martí, Héctor Albericio, a més de fills i hereus d’alguns dels artistes representats (com és el cas dels d’Arnau, Rosselló, Borrell i Nicolau, Cairó, Granyer, Busquets, Sala, Jassans, etc).
L’organització de l’exposició és a càrrec del Sr. José Manuel Infiesta, amb la col·laboració de la Sra. Àgueda Romanyà. L’assessorament científic, redacció de textos i formació de l’exposició és a cura dels Drs. Jorge Egea i Cristina Rodríguez Samaniego (UB), i de l’ Historiador de l’Art Juan C. Bejarano.
Un Segle d'Escultura Catalana
Exposició Temporal
L’exposició ha estat repartida de la següent manera:
Al pati d’entrada s’ubicaran les obres que, per les seves dimensions i pes, no poden ser presentades a les plantes superiors. Hi trobarem Puixança de Josep Clarà, La Ben Plantada de Joan Rebull, Mediterrània de Luisa Granero, Mexicana de Josep Cañas, Monument als Pescadors dels germans Oslé, el Wagner de Julio Antonio, Plenitut de Casamor i marbres importants d’artistes actuals, com Lluïsa Sallent i Mer , amén del Newton de Salvador Dalí.
La primera planta enceta el recorregut expositiu, mitjançant l’obra de tres escultors internacionals de gran importància en la construcció de l’art contemporani i crucials per a entendre l’evolució de l’escultura a Catalunya: Auguste Rodin, amb el seu Cap de Sant Joan Evangelista;Constantin Meunier, amb Guerrer a cavall;i Aristides Maillol, amb l’obra Cap de Pomona. A continuació, l’exposició passa a presentar a una selecció d’artífexs paradigmàtics de la segona meitat del segle XIX a Catalunya: els Vallmitjana, Rafael Atché, Josep Reynés i Rossend Nobas (amb el seu conegut Monument a Rafael de Casanova), sense oblidar-nos d’Agustí Querol i Marià Benlliure (amb el seu Cap de Goya), dos dels escultors de més prestigi i influència de la seva generació.
També en aquesta planta primera trobarem els representants del Modernisme i d’altres autors a cavall entre el segle XIX i el XX. Pel que fa a les tendències modernistes, cal recordar els noms principals, com ara Miquel Blay amb peces com Els primers freds, Margueritina, els treballadors delMonument a Chavarri, el marbre de l´Eclosió o el Desencant, entre d’altres; Josep Llimona, amb obres tan representatives com el Desconsol, el Patge florentí, el Forjador (en la seva versió original), la Desolació, La Pastoreta, relleus de dones modernistes,etc.; Eusebi Arnau, amb el seu Bes de Mare, el relleu de La Onada o la Caixa de cabdals; o el mallorquí Lorenzo Rosselló, amb algun dels seus bronzes. No cal oblidar, però, els escultors lligats a la vessant més decorativa del Modernisme, com Lambert Escaler, amb una bona mostra de les seves terracotes policromades; el seu seguidor Josep Casanobas; o les peces refinades de Dionís Renart.
Més enllà del Modernisme, encara a la planta primera, podrem desvetllar la riquesa d’altres propostes escultòriques a la Catalunya de la fi de segle. Autors com Enric Clarasó o Joan Piqué (amb el seu sorprenent Homenatge a Bernat Metge), es bellugaven entre seguir l’academicisme o caure de tant en tant en les temptacions modernistes; mentre que Emili Fontbona, Ismael Smith (amb vàries obres de petit format) i els germans Oslé (amb peces diverses entre les que destaquen els guixos originals del Monument als caiguts), representen la necessitat d’aportar quelcom de nou i de personal dins del Modernisme. A més, en aquest espai, es pot admirar una rica selecció d’obres de Joan Borrell i Nicolau, amb els seus potents caps en marbre, i de Jaume Otero, ricament representat.
A la planta segona, descobrim, en un primer àmbit, l’obra de Julio Antonio i el seu realisme tan singular, present en els seus caps i en el Monument als Heroïs de Tarragona. Seguidament, es dóna pas als escultors vinculats al Noucentisme idealista, com ara Josep Clarà, Enric Casanovas, Fidel Aguilar, Joaquim Claret, Pere Jou, Ricard Guinó, Manolo Hugué (un autor magníficament representat amb Venus del mirall, Llobera, Torero ferit o Manola, entre d’altres), Josep Dunyach o Jaume Martrús. Casanovas, amb una extensa mostra de peces en marbre, pedra i bronze, tant bustos com figures senceres, i Clarà, amb bronzes tan coneguts com La Voluntat, El Ritme, La Deessa, i altres marbres i guixos com Erato. L’exposició inclou també d’altres escultors de primera línia, l’obra dels quals és també deutora del primer Noucentisme, com és el cas de Rafael Solanic, Vicenç Navarro, Frederic Marès (amb el seu Retrat de Jaume Pahissa), Joan Rebull amb La Gitaneta i altres marbres; i els menys coneguts Llorenç Cairó, Alfons Pérez Fàbregas, J. Beltran, Francesc Mora i Lluís Curós, amb diverses peces de qualitat excepcional.
A la segona planta també hi ha espai per als escultors que experimentaren amb línies més geomètriques i expressionistes, sense abandonar mai la figuració. En aquesta línia, destaquen Pau Gargallo, amb relleus diversos com La Bèstia de l’Home, i obres com l´Autorretrat, l´Homenatge a Chagall o l’Acadèmia, entre d´altres; Juli González (amb un cap en bronze), Apel·les Fenosa (amb una selecció dels seus bronzes) i Josep Granyer.
Alhora, en aquesta zona del MEAM s’hi reuneixen els grans escultors que, nascuts a les darreries del segle XIX o cap el 1900, desenvolupen la seva activitat durant el primer terç de segle, tot arribant fins més enllà de la Guerra Civil. La seva obra, plena de vigor i amb interès cap el naturalisme, representa un període d’apogeu de l’escultura catalana al segle XX. En aquesta secció, ressalten autors de la talla de Josep Viladomat, amb diversos dels seus marbres, Martí Llauradó amb les seves millors pedres, Antoni Ramon González, Enric Monjo, Santiago Costa, o Salvador Martorell.
A continuació, es presenta l’obra d’autors que encarnen el nou interès cap a la figuració que arrenca cap el 1930 i que es desenvolupa en el decurs de la segona meitat del segle XX, tot creant les bases per a la pràctica de la disciplina a l’actualitat. Es tracta d’escultors de qualitat excepcional com ara Ricard Sala, Margarita Sans Jordi amb alguns dels seus millors marbres, Enric Galcerán i Luisa Granero, Núria Tortras, Ferran Bernad, Josep Busquets, Jassans, Josep Cañas amb una nodrida representació dels seus relleus d’animals i figures mexicanes, o Antoni Bellmunt.
Finalment, a la tercera planta, es presentarà una selecció de l’obra de diversos artistes contemporanis que treballen encara al segle XXI. Hi haurà obres de J.-M.Subirachs, Marta Solsona, Jorge Egea, Mer, Rosa Parés Petrus, Pérez Ripoll, Rosa Martínez Brau, Artur Aldomà, Patricia Riveras, Gerard Mas, Ricard Mira, Josep Blanch, Adrià Arnau, Pérez Plaza, Rosa Ferrandiz, Sergi Oliva, Rosa Iscla, etc.
En resum, un total de més de 80 escultors i prop de 300 obres exposades.
