MARTYRIUM SANCTAE EULALIAE proposa una sèrie de treballs contemporanis que reflexionen sobre la iconografia del Martiri de Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, en una pluralitat de visions que parteixen, comparteixen i dialoguen en una doble perspectiva: d’una banda la iconodulia o adoració de la icona martiritzada, la seva corporeïtat i presència; i, d’altra banda, la iconoclàstia o rebuig i maltractament de la imatge, la seva destrucció i desmaterialització. Aprofitant el 300è aniversari del Setge de Barcelona, on “la Bandera de Santa Eulàlia” va esdevenir un símbol definitiu de la imatge de Barcelona – com s’ha pogut veure al treball de restauració-exposició del MUHBA –, i per extensió, de Catalunya, proposem un projecte expositiu que, tot partint de la ciutat de Barcelona (Museu Europeu d’Art Modern, Barcelona Juny 2014), ha demanat la col·laboració a artistes estrangers amb la idea de viatjar a Itàlia la tardor de 2014 a Fusignano (Museo Civico San Rocco) i Forlì (Oratorio di San Sebastiano).
Martyrium Sancta Eulalia
Una revisió contemporània
MARTYRIUM SANCTAE EULALIAE
Segons la tradició, en el s. III d-C., Santa Eulàlia amb només 13 anys va ser sotmesa a múltiples turments abans de morir crucificada per defensar la fe en Crist. La tradició ha configurat els tretze martiris de Santa Eulàlia (a la simbologia del nombre se li afegeix el fet de l’edat de la donzella), sovint reduïts a set martiris, en funció de la fe o la rigorositat de les fonts. Va ser assotada, estesa a l’eculi, sotmesa al foc abrasador i ferida per botxins amb cardes, o pintes de ferro. La tradició popular afegeix que va ser introduïda dins un tonel ple de pinxos i la van fer rodar carrer a baix. El seu cos va ser exposat nu, fet que va provocar el miracle de la neu, que va cobrir el seu cos per no quedar exposat a l’escarni (corpus niveo candore vestiti), previ a la crucificació en forma d’aspa. Es narra que en morir, la seva ànima va exhalar en forma de coloma. També popularment s’atribueixen al procés del martiri: la calç viva, el plom cremant, el vinagre amb mostassa pels nassos o el degollament. Els escrits sobre el martiri de Santa Eulàlia afegeixen major crueltat i detall a cada particular turment, en curiós contrast amb la bellesa d’algunes imatges esculpides o gravades en les quals la passió i el sofriment han quedat subordinats al gaudi estètic i a la visió ideal i gloriosa de la santa. Juntament amb les obres s’exposen documents, gravats i imatges dels segles XVIII i XIX, creant un diàleg entre les imatges del passat i les del present.
