Josep Llimona i Bruguera (Barcelona, 1864-1934) és un dels artistes més destacats que protagonitzaren la fi del segle XIX i les primeres dècades del XX de l’art català. Després dels seus estudis a la Reial Acadèmia de Belles Arts, va guanyar una beca per anar a Roma, viatge en què el va acompanyar el seu germà Joan, qui esdevindria un destacat pintor. Quan varen tornar es trobaren amb una Barcelona que creixia a l’entorn d’un important esdeveniment: l’Exposició Universal del 1888.

Mica en mica el jove escultor trobaria el seu llenguatge, aquell que l’identifica i que fa que reconeguem clarament les seves peces: figures femenines ben delicades, sovint amb unes mirades baixes i melancòliques i una cabells que, siguin recollits o deixats anar, es mostren vaporosos i desfets, suaus i evanescents com les sinuositats dels cossos que representa. Els seus herois -treballadors incansables-, les representacions religioses, les obres homenatge i aquestes citades dones es reparteixen per gran diversitat de ciutats, trobant-se especialment centrades a Barcelona. Places, carrers, cementiris i esglésies són engalanades amb les seves escultures, que també s’ubiquen a museus i col·leccions privades.