Kike Meana presenta les seves sèries Autòmats, Paisatge Urbà, Retrat, Paisatge convencional, Figura, Metamorfosi, Dibuix, Anotacions, Escorxador i Subjecte & Objecte. Unes obres en la qual impera un rigorós interès en el dibuix com a base en els treballs. Recórrer aquesta exposició, és contemplar a dos mestre del dibuix des de la seva depurada tècnica i els seus impressionants acabats, on l'extraordinària riquesa de matisos conviu amb una atmosfera i un aire que es poden sentir, però també el magistral de les seves mans recognoscible en les seves anotacions del natural. Un hipnòtic món deshumanitzat i desolador dels seus Autòmats, on amb pinzellada fresca i llarga o vibrant carbonet ens enfronta a aquesta massa adotzenada que pot ser aquesta societat i en la qual tots, d'alguna manera, ens veiem reflectits. Els seus fantàstics paisatges urbans, mítics per la seva atmosfera, la seva llum i el seu color o aquestes immenses panoràmiques de l'Havana, de Londres o de Madrid, ens esglaien, mentre els seus més petits acostaments a trossets d'aquestes mateixes grans urbs, ens mostren la seva vida quotidiana i els seus racons més íntims amb la mateixa força i bellesa, fins i tot també en les seves dures i intenses seriïs Metamorfosis o Escorxador. Però com no podia ser d'una altra manera, un artista total no pot deixar de costat la figura i el retrat. Sempre amb referència als seus estimats grans clàssics, sota l'omnipresent influència del Mestre de Mestres, Velázquez, de qui és un fantàstic admirador i coneixedor. Aquí la seva pinzellada llarga i potent fondrà l'oli i connectarà cada element amb la màgia dels grans.

Pel seu costat, Jaime Valero presenta L'aigua entra en escena, La intimitat i l'aigua, L'aigua en el retrat - Els grans formats, Treballs més recents, Cap a la Ruptura, Format menor, aquarel·les i anotacions i Recerca i cerca. Jaime pintor és la projecció de Jaime persona i per tant la seva obra és conceptualment sòlida en fons, i en forma elegant, excelsa i especialment rica en un oceà de colors, tons, matisos i valors, convertint la seva pintura en una obra coral, amb el mestratge dels pocs que van aconseguir amanir màgicament tants ingredients i regalar-nos una obra universal. La seva obra és sòlida, compacta i ofereix a l'espectador una pintura carregada d'una màgia paralitzant que assaboreixes fins a l'últim racó; és com aquest plat exquisit de Gurmet que no vols que s'acabi. Gràcies a les pinzellades dissoltes les unes amb les altres, l'extensa paleta de color i un ventall inesgotable de recursos pictòrics, sumats al molt encertat tema de l'aigua com a agent catalitzador del color, ens proposa un llenguatge superlatiu. Jaime ha anat experimentant durant aquest llarg viatge una evolució Darwiniana, i és que sempre ha sabut adaptar-se als nous corrents del realisme conceptual. Els seus retrats integrals, sense estridències i sense pretensions apunten d'una forma que en aquest gènere de “retrat sobredimensionat” no s'ha vist mai. Jaime Valero ocupa misteriosament un espai tridimensional gràcies als seus suaus i foses pinzellades mentre que embolica el rostre amb una llum que recorre acariciant la pell per a desaparèixer sense fer soroll.